Projectes de custòdia fluvial

Adoptar un riu vol dir pensar i desenvolupar idees per conèixer i millorar l'estat de conservació d'un tram fluvial. Des de 1997 el Projecte Rius treballa en un model de custòdia participativa on les persones i entitats locals col·laboren i són protagonistes de la conservació del territori

Bones pràctiques en les plantacions de ribera

Una de les actuacions més habituals en els projectes de restauració, tant fluvials com en altres ecosistemes, és la plantació d’espècies vegetals. També se’n fan en campanyes educatives i de sensibilització, com ara jornades en que les famílies apadrinen un arbre, o plantacions portades a terme per voluntariats corporatius per compensar CO2. No obstant, aquesta “popularitat” no vol dir que sigui una actuació fàcil de desenvolupar amb èxit. Ans al contrari, en ocasions és l’error més visible de molts projectes de restauració.

Un bon exemple el tenim en moltes de les plantacions executades per empreses de construcció i infraestructures que estan obligades a restaurar els ecosistemes on tenen impacte les obres (traçats de tren, carreteres, gasoductes…). Sovint es planten molts peus amb criteris estètics i de visibilitat de la despesa feta, però l’impacte inicial es torna en fracàs en pocs mesos en faltar criteris ecològics i actuacions de manteniment. A continuació us oferim algunes bones pràctiques que hem desenvolupat en el projecte de restauració del riu Congost al pas per Llerona (Vallès Oriental).

Plantació amb estaques al riu Congost

Plantació amb estaques al riu Congost

Plantar o no plantar (aquesta és la qüestió).
Com que aquesta és la qüestió? Aquest article va de plantacions, oi?

Sí, va de plantacions però el primer que hem de determinar és on cal veritablement una plantació. Quan fem una restauració fluvial i modifiquem la cobertura vegetal, amb una desbrossada o eliminant plantes invasores, hi ha una certa inèrcia a plantar de forma immediata per afavorir una revegetació ràpida de l’espai. Però, en ocasions, no és necessari si hi ha espècies autòctones capaces de fer aquesta colonització. En aquests casos podem pensar altres tipus d’actuacions o plantejar una plantació més senzilla de reforç de les espècies presents, com pot ser plantar algunes herbàcies o helòfits.

Quines espècies plantem (fugint dels mites).
Hem pensat plantar molts verns, que són macos i ja en queden a pocs rius i hem descartat el pi blanc, que n’hi ha per tot arreu.

Ni tots els boscos de ribera són vernedes ni el pi blanc s’ha de descartar per massa vist! Pot semblar una mica exagerat però sí, en tots el àmbits hi ha modes i mites. Siguem realistes: els verns precisen estar en contacte directe amb la capa freàtica i ambients ombrívols i frescos, per la qual cosa les poques vernedes que resten a Catalunya es troben normalment per sobre dels 600 m sobre el nivell del mar. Pel contrari, que una espècie resistent i d’escàs manteniment com el pi blanc sigui habitual al nostre voltant, no li resta punts de cara a fer una plantació en la terrassa més superior del riu, en la zona de transició amb altres ecosistemes.

La necessitat de comprar plantes (passejant pel millor viver).
Ja hem decidit què plantar després d’estudiar la vegetació de la zona. Ara, per fi, anem a comprar les plantes.

Espera. Potser no és necessari anar al viver a comprar si passejant pel tram podem recollirllavors, fer plantacions amb estaques amb els arbres del tram o aconseguir esqueixos de franc dels helòfits com el càrex. No trobarem plantes més adaptades al medi que les que ja hi són presents. A més, aquestes tècniques són senzilles i poden fer-se amb voluntariat: és
una oferta insuperable!

Plantes kilòmetre 0 (com evitar les falses espècies autòctones).
D’acord, però no totes les espècies de la nostra llista les podem aconseguir al tram, així que anem a una gran superfície a buscar-les.

Aclarim algunes coses pel que fa als vivers i a les espècies autòctones. Per exemple, parlem de l’om o, més ben dit, els oms, perquè es tracta d’una espècie amb moltes subespècies… i no totes són autòctones de Catalunya. Al viver local segur que trobes oms comuns (Ulmus minor) i t’explicaran on els han recollit per la reproducció. Però a les grans superfícies i als vivers de jardineria segurament trobaràs om de Sibèria (Ulmus pumila), una subespècie asiàtica que haurà estat reproduïda en algun viver del centre o del nord d’Europa. Els vivers locals potser ens ofereixen plantes més petites, però ens ajudaran a seleccionar les plantes més adients pel nostre tram, tindrem la seguretat de no introduir espècies de jardineria a l’ecosistema i comptarem amb plançons que han crescut a pocs quilòmetres del tram amb el mateix clima.

Estratègia R o K (quantitat o qualitat).
Com que quantitat o qualitat? Hem d’aprofitar per plantar el màxim d’arbres possibles!

L’èxit d’una plantació no es fonamenta en quantes plantes posaràs, malgrat que t’ho puguis permetre perquè tens molts fons, sinó en l’índex de supervivència del plançons i que aquests afavoreixin la presència d’altres espècies autòctones vegetals i animals. Les espècies vegetals generen milers de llavors (el que se’n diu una estratègia R de reproducció) perquè no poden assegurar quantes d’elles prosperaran. Però nosaltres no som plantes sense capacitat de moviment i sí que podem regar els nostres plançonets, protegir-los dels depredadors o cobrir-los quan hi ha una calamarsada, així que és poc responsable gastar-nos els recursos que tenim en centenars de plançons i esperar a que a algun li vagi bé. La major part dels mamífers tenim poca descendència però centrem gran part de les nostres energies en la seva cura (el que se’n diu una estratègia K de reproducció) i amb les nostres plantacions també hem de ser responsables i només plantar un número d’espècies de les quals puguem assegurar un índex de supervivència el més alt possible.

Manteniment de les plantacions (la feina més important).
Aquí tot sembla important menys plantar!

Tens tota la raó, sembla que has entès de què va l’article: plantar és relativament fàcil, només cal fer un forat, posar-hi una llavor o un plançó, cobrir-lo, regar-lo i ja hem enllestit la feina. Però fer una plantació en un ecosistema fluvial implica un estudi del tram, una planificació del temps i de l’espai i un pla de manteniment. Així que l’última bona pràctica que hem de recordar és que, hàgim plantat molts plançons o pocs, ens hem d’assegurar de que tirin endavant. Hem de valorar, per exemple, si cal cobrir cada plançó amb una protecció individual perquè no el mengin els depredadors; posar un pal tutor que afavoreixi el creixement vertical i la resistència dels arbres al vent i la pluja; fer un cercat a un grup de plançons… I desprès cal decidir si són necessaris regs o segues de manteniment, la feina més important al final del procés perquè el nostre esforç tingui els resultats esperats!

Amb el finançament del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a través de la Fundación Biodiversidadlogo color

Advertisements

One comment on “Bones pràctiques en les plantacions de ribera

  1. Retroenllaç: Participa en la restauració ecològica del riu Congost | Projectes de custòdia fluvial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Arxiu

Contacte

93 421 32 16
De dilluns a divendres de 9 a 15 hores