COMUNICAT. La recuperació del riu Besòs greument afectada pels abocaments de l’incendi a Montornès

• Després de dècades de treball, el Besòs havia passat de ser el segon riu més contaminat d’Europa a torna a acollir espècies com la llúdriga.
• El greu impacte ecològic del vessament d’aquest dimarts deixa palès la vulnerabilitat dels ecosistemes fluvials.

Barcelona, 13 de desembre del 2019. L’incendi d’aquest dimecres a la nau de reciclatge de dissolvents i residus industrials a Montornès del Vallès va provocar vessaments contaminants al riu Besòs, ja que una part de l’aigua utilitzada per extingir l’incendi i dissolvents cremant van anar a parar al riu. Això ha provocat una alta mortalitat de la fauna i flora d’aquest entorn fluvial, des del tram de Montornès fins a la desembocadura. Arran del desastre ecològic l’ACA va declarar la situació d’emergència i es va tancar el Parc Fluvial del Besòs. D’altra banda, les administracions locals i empreses especialitzades s’estan dedicant a retirar els peixos morts dels rius per evitar que la contaminació s’estengui.

Durant més de 30 anys administració local, entitats i ciutadania han invertit molt de temps i recursos per recuperar l’ecosistema del Besòs, un dels rius europeus més contaminats. Tot i la pressió urbana i industrial que pateix el riu en el seu curs baix, les tasques de recuperació, re-naturalització, conservació i conscienciació havien aconseguit millorar molt la qualitat medi ambiental i la biodiversitat d’aquest entorn fluvial.

Encara s’estan fent inspeccions i anàlisis al Besòs sobre quina és la gravetat dels efectes medi ambientals que ha portat aquest vessament contaminant. Haurem d’esperar un temps per saber quines seran les conseqüències reals d’aquest terrible incident a llarg termini i si afectarà també a l’ecosistema marítim. No obstant això, la rapidesa amb la qual es pot espatllar el treball de molts anys en uns minuts alerta de la vulnerabilitat dels ecosistemes fluvials.

Més enllà d’aquest fet concret ens agradaria reflexionar sobre la dependència de la nostra societat en els productes químics nocius. Inclús quan es posen en pràctica sistemes per gestionar i reduir l’impacte dels residus, això segueix suposant un perill pels nostres ecosistemes, dels quals som part.