Reconeixeu els amfibis que canten al Pantà de la Foixarda?

La situació de confinament actual ens impedeix fer un seguiment proper  dels espais en custodia, i com sabeu hem hagut de cancel·lar activitats de voluntariat i visites tècniques previstes.

Malgrat això seguim atentes a les condicions climàtiques i l’evolució dels cabals als rius i a la informació que podem anar recopilant sobre els espais on estàvem treballant.

Des de principi d’any, ja hem viscut dos episodis de pluja intensos. Al gener parlàvem del temporal Glòria i aquest abril hem tornat a viure un episodi  de precipitacions excepcional, que durant cinc dies ha castigat especialment zones del litoral i prelitoral català. A Barcelona feia 33 anys que no s’acumulava tanta precipitació en un sol episodi de pluja.

D’ençà de l’aiguat ens hem pogut acostar al pantà de la Foixarda, on fa uns mesos iniciàvem un projecte de custòdia del territori amb l’associació Paisatges Vius i l’Ajuntament de Barcelona.

D’una banda hem descobert que aquest darrer episodi de pluja ha provocat una gran esllavissada a la zona del penya-segat, fent caure part de la vegetació i fins i tot alguns fragments del mur superior. Ara mateix, sense tenir clar quan podrem tornar a la feina la imatge resulta poc esperançadora. D’altra banda una visita fugaç des del mirador, fora del recinte, ens aporta una visió molt més engrescadora. La mateixa pluja ha fet créixer la làmina d’aigua, superant els nivells que va deixar el temporal Glòria. Aquesta disponibilitat d’aigua i la calma que ha portat el confinament a aquesta zona afavoreixen que l’espai bulli d’activitat. Es poden observar ratpenats entrant i sortint de les escletxes del penya-segat i diverses espècies d’aus com mallerengues, tallarols i pit roigs cantant i cercant aliment. A mesura que baixa el sol, esclaten els cants de granotes i gripaus. No és d’estranyar que els veïns i veïnes de la zona que passegen i fan esport pels voltants es vegin obligats a aturar-se.

“Això sempre ha estat aquí? Tu ho havies vist mai? Hi deuen viure gaires animals en aquest llac?”

En pocs minuts es pot copsar d’interès renovat que desperta una natura tan propera i tan  ignorada com la que sobreviu en grans ciutats. Nosaltres tenim moltes ganes de tornar-hi i seguir endavant amb el projecte, però mentrestant: Reconeixeu els amfibis que canten al Pantà de la Foixarda?

Són dues de les espècies d’amfibis que podem trobar en parcs i jardins de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. En algunes de les basses d’aquests espais verds s’hi fa una gestió encaminada a preservar-los i afavorir-ne la reproducció.

• L’amfibi que canta al vídeo 1 és el tòtil (Alytes obstetricans), un gripau de mida petita, coloració grisa o marró amb taques més fosques. Normalment presenta unes línies de berrugues ataronjades als laterals del cos. Té un musell curt i arrodonit i els ulls prominent, amb les pupil·les verticals i l’iris de color daurat. Se’l coneix popularment perquè els mascles tenen cura dels ous, carregant-los a l’esquena fins al moment de l’eclosió.
• La que canta al segon vídeo és la reineta (Hyla meridionalis), una petita granota de color verd lluent o de vegades més marronosa i sempre amb la pell ben llisa. Té les pupil·les horitzontals i al costat de l’ull s’hi pot observar el timpà, acompanyat d’una franja fosca que va dels orificis nasals fins a les potes anteriors aproximadament. També destaquen les puntes dels dits en forma de petites ventoses que li permeten moure’s fàcilment per la vegetació que emergeix de l’aigua o els arbustos propers. Tot i la seva mida petita el cant és fort i clar.