La font de Santa Digna abans i després del Glòria

2020 va començar amb força a les Franqueses del Vallès. El dia 8 de gener, uns 130 treballadors de BBVA van organitzar-se per participar en una jornada de manteniment de l’entorn a la Font de Santa Digna. Agafaven el relleu d’altres grups de voluntaris de tota mena que ens han ajudat a millorar l’entorn de la Font de Santa Digna des de l’any 2014. Al llarg el matí van formar equips de treball i van desenvolupar diverses tasques de conservació i millora als voltants del gual de Cal Forcaire.

Vam treballar en tres àmbits:

Extracció de flora exòtica invasora: Com sabeu, en aquesta zona hem extret alguns rodals de canya americana (Arundo donax) un planta que s’estén ràpidament i uniformitza les zones de ribera. L’objectiu no és eliminar-la totalment, sinó obrir espais on un bosc de ribera més complexa pugui recuperar-se i anar guanyant terreny. Per això és imprescindible que un cop retirem la canya hi establim altres espècies vegetals. En aquest cas l’any 2017 vam retirar una zona de canya ben a prop de la Font i ja hi vam plantar Salzes blancs (Salix alba) i Gatells (Salix atrocinerea). Al cap d’un temps, però, s’ha de repassar el terreny i extreure els fragments de rizoma que quedin de la canya, si no aquests rebroten i el seu ràpid creixement posa en perill l’establiment de la plantació. En aquesta jornada de principis d’any vam poder observar l’evolució dels salzes i gatells i vam seguir eliminant els rizomes de canya que encara s’amaguen sota terra. També vam aprendre a identificar el Seneci del Cap (Senecio inaquidens), una altra planta exòtica i invasora que vam retirar de l’espai.

Plantació de flora autòctona: A mesura que retirem flora exòtica, com dèiem, cal substituir-la per flora autòctona i de ribera. Durant la jornada vam plantar tres nuclis nous de salzes mitjançant el mètode d’estaques vives.

I com sempre una recollida de deixalles. Vam omplir fins a 10 sacs de residus, separats per fraccions, que l’Ajuntament de les Franqueses va recollir en el mateix punt per assegurar-ne el tractament. I és que malauradament l’arribada de deixalles de tota mena als rius segueix sent una realitat.

En definitiva va ser un matí molt profitós i l’equip de voluntaris, molt nombrós, va fer una feinada! Amb tantes mans les tasques avançaven ràpidament i aviat vam veure un canvi substancial.

Dia 22 de gener: salten totes les alarmes

Poques setmanes després arribava el temporal Glòria, una borrasca que va fer activar el pla Inuncat, va provocar talls de carreteres, moltes destrosses i fins i tot morts. En alguns punts de Catalunya, com ara a la comarca de la Selva, es van acumular fins a 300 ml/m² de precipitació i les ratxes de vent van superar els 100 km/h en molts punts del territori.

Ràpidament es van produir crescudes de cabal notables en diverses conques i al riu Congost es van assolir els 200 m³/s per segon, més de 200 vegades per sobre de l’habitual. Això va provocar talls de carreteres, incidències de tota mena en nuclis urbans i un important desplegament de mitjans per retirar arbres i objectes malmesos pel vent i els aiguats, tant als voltants del riu com dins dels municipis.

Els efectes del temporal encara eren ben palpables setmanes després. Era impressionant la quantitat de deixalles i restes vegetals arrossegades aigües avall, que s’acumulaven entre els peus i branques dels arbres que segueixen drets. Les marques de la força de l’aigua eren ben visibles i els talussos havien cedit en algun punt.

Malgrat tot això els nuclis de vegetació de ribera que hem anat plantant al llarg dels darrers anys amb l’ajuda de voluntaris, veïns i veïnes segueixen vius. Fins i tot les estaques plantades el 8 de gener han suportat l’embat de l’aigua i podem dir que les baixes han estat molt minses. L’espai ha canviat de fisonomia, sí. On abans veiem una vegetació abundant, amb esbarzers i matollars, avui hi veiem una platja de sorra i al codolar del gual han arribat roques més grans procedents d’aigües amunt. Però aquest tram del riu disposava de prou espai per desbordar-se sense causar danys, els nuclis de bosc de ribera han absorbit part de la força de l’aigua i han aguantat tant com han pogut el substrat a lloc. En definitiva la fotografia ha variat, però la major part de la flora i la fauna estan tornant a lloc. Els arbres i arbustos tornen a brotar i sobre la sorra d’un meandre s’hi aprecia moviment. Fins i tot hem comprovat que la font torna a rajar.

Compartim avui aquest petit relat de resiliència, des del confinament. Perquè és una de les propietats més boniques de la vida. El refer-se després de les pertorbacions. No sempre es torna al punt de partida, però es ressorgeix. Es recuperen oportunitats i reptes i els equilibris es refan.