Permacultura en temps de caos climàtic. Entrevista a Sabine Amédée.

Com a societat tenim un repte pendent. Cal fer canvis al nostre model alimentari. Mengem el que volem, no ens qüestionem si un determinat producte és de proximitat o si al contrari l’han hagut d’importar per terra, mar o aire fins i tot d’altres continents.

A més no ens serveix consumir-lo quan toca, el volem disponible tot l’any. Recordo que abans els nostres pares, els avis, sabien l’època de collita de les fruites i les verdures. Recordo demanar síndria al desembre i que em diguessin allò de no és temporada de… Avui dia per un “mòdic preu” i arribada de Senegal, per posar un exemple, pots menjar síndria al desembre. Ja no fa falta saber si és temporada o no ho és.

Durant dècades hem exercit una gran pressió sobre la terra que ens dona de menjar. Una alternativa per a l’autosuficiència alimentària pot ser cultivar el nostre propi hort. Sí, també és possible tenir el nostre propi hort si vivim a la ciutat, al nostre balcó.

Ens desplacem fins a Sant Cugat del Vallès on ens espera Sabine Amédée disposada a obrir-nos el seu petit verger: els Jardins de la Serreta, on parlarem d’aquest tema.

Mentre passegem per les terrasses que divideixen les diferents zones de la seva horta ens parla una mica d’ella. Francesa de naixement i de família d’agricultors, Sabine va arribar a Barcelona amb 23 anys. Va començar a treballar en oficines fins que al voltant dels quaranta anys va sentir la necessitat de tornar a les seves arrels, l’agricultura.

Va trobar als Jardins de la Serreta una oportunitat de negoci. Ens explica, pot ser amb enyorança d’aquella època, que en aquest hort ecològic la gent collia i es venien els productes, però el canvi climàtic, al qual Sabine es refereix com “caos climàtic”, va fer efecte en els cultius i la manca d’aigua i de previsió climàtica van obligar a reduir l’espai dedicat al cultiu.

Volem parlar amb ella d’horts urbans, d’ecofeminisme i de permacultura. En aquest article us expliquem a grans trets de què vam parlar.

                                                              

    Sabine a la seva horta a Sant Cugat del Vallès.

“Jo ja no parlo de canvi climàtic, si no de caos climàtic”

Parlem d’horts urbans.

Quan li preguntem per la importància de l’espai a l’hora de fer un hort urbà ens diu que el més important són les ganes que s’hi posen, amb només això pots ser molt inventiu i tenir el teu propi hort al balcó.

Hem seleccionat un petit fragment de la conversa on podeu escoltar la seva resposta:

Ens interessa conèixer si utilitza qualsevol tipus de pesticida, herbicida, etc.

En un principi utilitzava el coure i el sofre que estaven permesos en agricultura ecològica, però actualment només utilitza mesures naturals.

Parlem d’ecofeminisme.

A les seves xarxes socials, Sabine afirma tenir una horta ecofeminista. Li preguntem com va adoptar aquest moviment.

Quan explicava com cultivava, deia que ho feia d’una manera més femenina, que havia deixat de llaurar el terra, de voltejar la terra i les màquines. Ens diu que “ja no és un combat contra la natura”.

“Ja no és un combat contra la natura”

Sabine pensa que les dones tenen un gran paper en els moviments ambientals, tot i que encara queda molta feina per fer. Avui dia segueixen havent desigualtats, diferències salarials i estigmatització per raó de gènere.

També parlem dels reptes que enfronta l’ecofeminisme en l’actualitat i ens diu que la nostra societat hauria de ser més justa en tots els àmbits. S’hauria de respectar més la natura, el medi ambient, les persones i els animals.

Finalitzem la nostra visita als Jardins de la Serreta. Parlem de permacultura.

Sabine ens explica que hi ha tres principis en permacultura: cuidar la terra, cuidar les persones i repartir equitativament.

Dins d’aquests principis hi ha el disseny. El terreny es divideix en cinc zones:

La zona 0 que és on hi ha l’hàbitat, la casa, masia, finca. En el seu cas és el que ella anomena “el meu dipòsit”, que és on guarda les eines de treball, on es canvia de roba, etc.

La zona 1 es on es cultiven aquells productes que requereixen una atenció diària.

La zona 2 pot ser un cultiu on no has d’anar molt sovint.

La zona 3 sol ser la zona verger.

La zona 4 és on es posen els cereals, als quals una vegada sembrats no els cal gaire atenció fins que es pdoen collir.

Finalment, la zona 5 és on hi ha bosc. En finques grans hi hauria aquells productes que no necessiten molta atenció.

Ens diu que tenim a sobre el canvi o caos climàtic i que hem de revertir ja la situació. Pel que fa a la biodiversitat, la permacultura té un paper molt important ja que no utilitza “-cides”: ni insecticides, ni fungicides, etc.  També en aquest punt ens fa una reflexió: “només som un element més del mapa dins la natura i no ens queda altra que adaptar-nos i respectar-la”.

        “La permacultura té un paper molt important. No utilitzem –cides”

Jardins de la Serreta compta amb un sistema de recuperació d’aigües pluvials, amb una capacitat d’emmagatzematge de 30.000 litres d’aigua. Parlem d’això i pensem en el canvi climàtic. Té un dipòsit per recuperar l’aigua de pluja, però per a això ha de ploure prèviament. Preguntem si la permacultura es pot aplicar a qualsevol tipus de clima, si és aplicable a regions amb climes extrems.

No ens queda molt de temps. Malgrat que ens passaríem tot el dia parlant amb ella, la Sabine és una persona ocupada i ja ens ha regalat molt del seu temps. Com a conclusió extraiem que podem tenir el nostre petit hort, que només fa falta la il·lusió. També ens fa reflexionar sobre el tracte que li donem a la terra i sobre l’actual model social.

D’altra banda, ens diu el que ja sospitem, que la permacultura és més eficient que l’agricultura convencional. Amb menys espai pots cultivar la mateixa quantitat de productes, la terra no es llaura, no es remou ni es volteja i això fa que tota la vida que hi ha a terra vagi fent la seva gran labor.

Pots escoltar l’entrevista completa aquí!

Amb el suport de: